deies que es necessitava molta valentia i t'ho creguis o no, no t'entenia.
M'entrentic amb el no-res i amb el que tot acaba, mateix barri, mateixos carrers:
nous, són nous.
Tot es disposa desconegut a davant meu, em desembolico, m'inauguro, debuto...
m'ensabono, m'esclareixo, sóc donzella.
Avui,
Ara,
com si fós el primer dia de totes les coses, (i tingués com G.Belli, l'infinit al palmell de la mà)
em preparo,
agafo nervi, empenta!
et penso Anna, (ets a Girona?),
neixo!
