el dia que les parets parlin

Com les flors,
vam arribar un abril,
marxem ara que s'acaba també la primavera,
l'estació més intensa de les nostres vides,
l'estiu comença a treure el nas,
tímidament,
la gelor encara no ens deixa,
i ni cantant sol solet,

se'n va el fred en l'abraçada.

En breu, tancarem les portes del 5è-1a,
li regalarem a el nostre passat,
les claus del pis més bonic de la ciutat.

De testimoni li deixem:
les habitacions del respecte acollit,
el resguard,
les finestres que han permès els raigs de sol,
la cuina lletja que ens ha alimentat,
la dutxa del sostre florit que ens ha esvandit la brutícia,
i tot,
un dia i un altre, i un altre,
tres mil dies.

Per falta d'espai deixem també:
les parets pintades i repintades,
les que hem alimentat amb les mans,
tacat,
tenyit de fum,
imprès de cançons,
gravat amb paraules...

amb por avui,
però amb la certesa que el dia que aquests murs parlin,
ho faràn d'un GRAN AMOR,
EL NOSTRE!

Si nadie habla de las cosas que importan - Jon McGregor

“Él dice, hija mía, y todo el amor que tiene está encerrado en su tono de voz cuando pronuncia esas dos palabras, dice hija mía siempre tienes que mirar con los dos ojos y escuchar con las dos orejas. Dice éste es un mundo muy grande y hay muchas, muchas cosas que podrías perderte si no estás atenta. Dice pasan cosas importantes a todas horas, ante nuestras narices, pero tenemos en los ojos como las nubes que tapan el sol y nuestras vidas son más pálidas y pobres si no las vemos por lo que son.

Él dice, si nadie habla de las cosas que importan ¿cómo pueden llamarse importantes?”.