Mama, t’ho he dit que tinc por?
Tinc por mama,
Mama tinc…
Por!
Coldplay - Don't Panic
domingo, 27 de junio de 2010
desnudos
Como tantos otros desvestidos,
se desnudaban los cuerpos,
Los minutos desnudábanse sin espera en el minutero,
desnudándonos frente al mar,
sin la urgencia vestida de otros deseos.
La ventana-testimonio desnudábanos con mirada de cristal,
y en las gargantas:
el nudo sin prefijo,
el que todo lo deshace.
Sin vestidos, des-nudos!
se desnudaban los cuerpos,sabiendo que ese,
era el último desnudo.
Viendo pasar desnudamente los barcos,
las lenguas desnudas de palabras,
se desvistieron con besos
y las pieles,
quedaron tan desnudas,
como todos los principios sin vestir.
Los minutos desnudábanse sin espera en el minutero,
desnudándonos frente al mar,
sin la urgencia vestida de otros deseos.
La ventana-testimonio desnudábanos con mirada de cristal,
y en las gargantas:
el nudo sin prefijo,
el que todo lo deshace.
Sin vestidos, des-nudos!
viernes, 25 de junio de 2010
jueves, 24 de junio de 2010
miércoles, 23 de junio de 2010
veritats de menta
perquè...,
ni tot té teoria,
i a la pràctica,
no tot,
es pot explicar...
fem significats de primer,
(la mà, amb fre de mà)
m’omples els ulls de raons,
lectura de segon.
avui,
em convides a sopar sinceritats,
de postre, ens posem d’acord:
dues veritats de menta amb xocolata calenta!
ni tot té teoria,
i a la pràctica,
no tot,
es pot explicar...
fem significats de primer,
(la mà, amb fre de mà)
m’omples els ulls de raons,
lectura de segon.
avui,
em convides a sopar sinceritats,
de postre, ens posem d’acord:
dues veritats de menta amb xocolata calenta!
martes, 22 de junio de 2010
Canti’m Plora!
Cap a rutes salvatges.
Melodies blaves a les butxaques,
recull de mirades perdudes,
mitja cantimplora amb reserva de paraules,
líquides.
Em cauen els pensaments que equivocats,
queden impresos com petjades amb cada pas,
deixo enfangat el meu rastre rere el camí .
He vingut fins aquí per aprendre a callar,
per escoltar el silenci quan parla sol.
Neix el sol a Alaska quan arribo,
avui, com McCandless,
pujaré al cim,
a dalt, cantaré un Hallelujah!,
però el de Jeff Buckley.
Hallelujah
Melodies blaves a les butxaques,
recull de mirades perdudes,
mitja cantimplora amb reserva de paraules,
líquides.
Em cauen els pensaments que equivocats,
queden impresos com petjades amb cada pas,
deixo enfangat el meu rastre rere el camí .
He vingut fins aquí per aprendre a callar,
per escoltar el silenci quan parla sol.
Neix el sol a Alaska quan arribo,
avui, com McCandless,
pujaré al cim,
a dalt, cantaré un Hallelujah!,
Hallelujah
lunes, 21 de junio de 2010
a gatameus
a gatameus,
amb do de pit,
vinc a buscar-te.
ho fem al bany maria,
d’avui per demà,
capiculats i
sota una pluja de crispetes.
es fa la conxorxa,
suaument sota el sostre,
sobre d'ell:
la lluna blanca.
amb do de pit,
vinc a buscar-te.
ho fem al bany maria,
d’avui per demà,
capiculats i
sota una pluja de crispetes.
es fa la conxorxa,
suaument sota el sostre,
sobre d'ell:
la lluna blanca.
domingo, 20 de junio de 2010
tot a punt: tristesa
amb ferro de valor,
amb veritat perquè sigui de cor,
sola,
ulls sense son,
perquè per sentir-la,
vull estar desperta!
viernes, 18 de junio de 2010
el dia que les parets parlin
Com les flors,
vam arribar un abril,
marxem ara que s'acaba també la primavera,
l'estació més intensa de les nostres vides,
l'estiu comença a treure el nas,
tímidament,
la gelor encara no ens deixa,
i ni cantant sol solet,
se'n va el fred en l'abraçada.
En breu, tancarem les portes del 5è-1a,
li regalarem a el nostre passat,
les claus del pis més bonic de la ciutat.
De testimoni li deixem:
les habitacions del respecte acollit,
el resguard,
les finestres que han permès els raigs de sol,
la cuina lletja que ens ha alimentat,
la dutxa del sostre florit que ens ha esvandit la brutícia,
i tot,
un dia i un altre, i un altre,
tres mil dies.
Per falta d'espai deixem també:
les parets pintades i repintades,
les que hem alimentat amb les mans,
tacat,
tenyit de fum,
imprès de cançons,
gravat amb paraules...
amb por avui,
però amb la certesa que el dia que aquests murs parlin,
ho faràn d'un GRAN AMOR,
EL NOSTRE!
vam arribar un abril,
marxem ara que s'acaba també la primavera,
l'estació més intensa de les nostres vides,
l'estiu comença a treure el nas,
tímidament,
la gelor encara no ens deixa,
i ni cantant sol solet,
se'n va el fred en l'abraçada.
En breu, tancarem les portes del 5è-1a,
li regalarem a el nostre passat,
les claus del pis més bonic de la ciutat.
De testimoni li deixem:
les habitacions del respecte acollit,
el resguard,
les finestres que han permès els raigs de sol,
la cuina lletja que ens ha alimentat,
la dutxa del sostre florit que ens ha esvandit la brutícia,
i tot,
un dia i un altre, i un altre,
tres mil dies.
Per falta d'espai deixem també:
les parets pintades i repintades,
les que hem alimentat amb les mans,
tacat,
tenyit de fum,
imprès de cançons,
gravat amb paraules...
amb por avui,
però amb la certesa que el dia que aquests murs parlin,
ho faràn d'un GRAN AMOR,
EL NOSTRE!
Si nadie habla de las cosas que importan - Jon McGregor
“Él dice, hija mía, y todo el amor que tiene está encerrado en su tono de voz cuando pronuncia esas dos palabras, dice hija mía siempre tienes que mirar con los dos ojos y escuchar con las dos orejas. Dice éste es un mundo muy grande y hay muchas, muchas cosas que podrías perderte si no estás atenta. Dice pasan cosas importantes a todas horas, ante nuestras narices, pero tenemos en los ojos como las nubes que tapan el sol y nuestras vidas son más pálidas y pobres si no las vemos por lo que son.Él dice, si nadie habla de las cosas que importan ¿cómo pueden llamarse importantes?”.
jueves, 17 de junio de 2010
no tu
amb tu vull fer l'amor,
l'amor menys romàntic que t'imaginis,
et vull a dins per sentir el mar remogut,
per ser salada i mascle per un dia,
per mullar-me amb crits
que em pujen del gust de sota el ventre.
i després,
sense pensar-te,
gens, ni mica, ni gota,
poder seguir somiant amb l'amor més romàntic que t'imaginis,
el que em remogui els mars que guardo a dins,
i fer-me dolça i ser més dona,
i esperar veure'l passar
i empassar saliva.
és el teu sexe que m'omple,
que m'esquitxa,
m'enganxa,
no tu
no tu
no tu
l'amor menys romàntic que t'imaginis,
et vull a dins per sentir el mar remogut,
per ser salada i mascle per un dia,
per mullar-me amb crits
que em pujen del gust de sota el ventre.
i després,
sense pensar-te,
gens, ni mica, ni gota,
poder seguir somiant amb l'amor més romàntic que t'imaginis,
el que em remogui els mars que guardo a dins,
i fer-me dolça i ser més dona,
i esperar veure'l passar
i empassar saliva.
és el teu sexe que m'omple,
que m'esquitxa,
m'enganxa,
no tu
no tu
no tu
la fam del 8
se’m enganxa el buit,
el vent, tot ho guerxa,
voleia minúscul un set.
el ressò dels mots blaus,
tornen de vacances, sense flors,
no es agost encara,
ni fa sol, ni plou, ni res.
mullada dels residus que deixes,
xopa dels vols que veig que vius,
se'm repeteixen les senyals,
em tornen amb l’eco els petons del nostre mar:
el miratge.
no hi ha onades,
ni sucre de cap record,
ni sacarina pel consol,
sols la fam d’un 8,
que s’engoleix a sí mateix.
difumino el desig dels ulls de gos com fuig!
m’adormo abans d’arrancar-m’ho de la pell!
m’estripo dels llavis el gust!
m’he perdut?!
L’inconscient inclina el somni,
és infinit… ∞
el vent, tot ho guerxa,
voleia minúscul un set.
el ressò dels mots blaus,
tornen de vacances, sense flors,
no es agost encara,
ni fa sol, ni plou, ni res.
mullada dels residus que deixes,
xopa dels vols que veig que vius,
se'm repeteixen les senyals,
em tornen amb l’eco els petons del nostre mar:
el miratge.
no hi ha onades,
ni sucre de cap record,
ni sacarina pel consol,
sols la fam d’un 8,
que s’engoleix a sí mateix.
difumino el desig dels ulls de gos com fuig!
m’adormo abans d’arrancar-m’ho de la pell!
m’estripo dels llavis el gust!
m’he perdut?!
L’inconscient inclina el somni,
és infinit… ∞
miércoles, 16 de junio de 2010
martes, 15 de junio de 2010
inside your eyes
Damunt teu,
per mirar-me en les teves retines
i saber-me a dins de tu,
d'alguna manera...
eyes ROGUE WAVE
per mirar-me en les teves retines
i saber-me a dins de tu,
d'alguna manera...
eyes ROGUE WAVE
viernes, 11 de junio de 2010
(O set maneres de morir…)
Guardo pomes per la set,
set dies sagrats a la setmana,
a les mans,
set Setembres de desig,
de venjança,
i entre els dits,
set de poder.
Em bec les set notes musicals, però sense set,
compto set compaços fent set passes de set sil.labes,
i em guardo en secret el set de piques.
T’he guanyat sis jocs,
m’emporto el punt i el set
i punt.
Però si vols,
si volant véns amb els 7 pecats al setè cel,
t’estriparé un set a la camisa en set segons,
pels set mars capitals.
M’esperis o no,
seré a les 7 al doble set xinès,
només si tens set,
farem l’amor 70 vegades 7,
farem les set maravelles,
viurem felins set vides,
només,
si em fas un guiny.
(Set maneres de viure la meva vida).
Seven
set dies sagrats a la setmana,
a les mans,
set Setembres de desig,
de venjança,
i entre els dits,
set de poder.
Em bec les set notes musicals, però sense set,
compto set compaços fent set passes de set sil.labes,
i em guardo en secret el set de piques.
T’he guanyat sis jocs,
m’emporto el punt i el set
i punt.
Però si vols,
si volant véns amb els 7 pecats al setè cel,
t’estriparé un set a la camisa en set segons,
pels set mars capitals.
M’esperis o no,
seré a les 7 al doble set xinès,
només si tens set,
farem l’amor 70 vegades 7,
farem les set maravelles,
viurem felins set vides,
només,
si em fas un guiny.
(Set maneres de viure la meva vida).
Seven
jueves, 10 de junio de 2010
epi -εγώ- hemera
Es desfàn del collaret les pedres,
rellisquen,
reboten ingràvides, insinuoses, salvatges.
S'alliberen,
s'immolen.
Es desfàn del collaret les perles,
espectacle de cinc segons,
4,3,2...
instant brillant,
de pedra a perla de pedra,
l'instant,
que ja no hi es.
rellisquen,
reboten ingràvides, insinuoses, salvatges.
S'alliberen,
s'immolen.
Es desfàn del collaret les perles,
espectacle de cinc segons,
4,3,2...
instant brillant,
de pedra a perla de pedra,
l'instant,
que ja no hi es.
miércoles, 9 de junio de 2010
martes, 8 de junio de 2010
lunes, 7 de junio de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)