(Fecundada en flor, florint a la flor de la vida, que no florida ni figa-flor, la flor i nata de les flors.)
La flaira madurada dels camps en flor
la fa tremolar d’arrel,li néixen verdes les fulles a flor de pell.
Vestits amb pètals s’enfilen,
s’estrena impúdica la botànica sobre l’herba,
germina el perfum a flor de llavis,
i el pol.len cerimoniós esclata,
s’acosta el deliri,
floreix...
El cel (extasiat i tacat de groc) plou.
fantàstic!, tot el que millor ens dóna la natura.
ResponderEliminargràcies estimat! la mateixa poesia neix i creix en ella...
ResponderEliminar