Supermercat

dins de la nevera hi quedava:

una dotzena d'excuses barates,
un tetrabrick de ràbia amb calci,
mig litre d'instants amargs,
24 crits amb clorofila,
una ampolla mal etiquetada de mentides,
una llauna de desesperació obrefàcil,
catorze trucades inútils,
i cent unces de records avinagrats,




avui torna a omplir el carro:

temps a granel per oblidar-lo,
valentia envasada al buit,
desinfectant d'oferta per esvandir-se la fúria,
suavitzant concentrat de desig,
100 grs d'alegria en compota,
mig kilo de somriures al vapor,
una quimera fresca per fer al bany maria,
un pot d'abraçades de xocolata negre,
i un manat generós de nous matins estrenats.

amb la tranquilitat de pagar en comodes mensualitats la pena confitada.

tonight

Infinite LOVE song

My love is the color of dreams
My life is without having you possess,

Love makes me free,
Thinking of you and I know that love exists
forever in the universe,

Love makes me free,
fleet beyond romanticism, we trace,
dance beyond our eroticism,
between sweet pleasures that give us no resistance,
Love makes me free,
I look at you and you smile,
and only we know
how much for forever is in our love,
our dreams will come every day
kisses come under the sheets,
kisses are forever,
without fear to the infinite love.

Frec a frec

S'estirà les falòrnies  i s'obrí el flabell francès,
el mirà amb follia de flingantada en zel,
li indicà el fonoll amb un sol filó,
i ell frisós, va fer un fingit i fluix fogonet.

Girà el fragment fricatiu i convocà el frenesi fetiller,
va palpar el fru-fru com si tingues farnats farcits de fideus,
i tingué com mai fins aquell filot,
la ferritje entre els forfollons del farbalà.

Va ser el fitòleg mes feliç, quan per fí de fit a fit,
quedà fixàt en la fireta floració.
 Amb passos flamencs remenà la fogaina
i es trobà ell mateix folgant davant la fada la seva frigoleta fredeluga.

Amb felína fabària va fadejar el farcell que el tornà amb força a fremir,
va fer de foraster fuent i descobrí frondós un bosc flonjo i folgat,
patinà per entre els seus fòtils la forcadura,
que l'endinsà al forat forest del fornit final.

I al bell mig de les profunditats amb finestrons,
va fecundar el fatal favor amb flaire de farigola florida.

Però abans que podes fingir i amb el femellam fent
fum damunt dels seus futils farots,
notà calenta la falinfaina relliscar per sota els seus favulls,
i aquella faverola tant imprevista i evident,  el va fer fiolar,  talment com quan era fileret.

La fadrina fet i fet el va fetillar, per això va filigranar la frigoleta i
marxà fanguissant filós per no fer mes el filipèndul.  

D'aquell frec a frec de finals de febrer se'n van furejar per sempre més.

si ''plou'' perquè has perdut el sol...

papallonejant

A Jorge Luis Borges:

Amante literal

Detengo la memoria geométrica que de ti guardo en la nostálgica alcoba.
Absorta y sola me encuentro hoy con las manos llenas de recuerdos inventados,
de aquel verano de matemáticas imaginarias,
de aquella cita gramatical rabiosamente falsa,
sólo son parte de un inmenso paisaje plagiado,
y en realidad,
su recuerdo,
me parece,
suprema poesía.

Apaguemos las luces

Apaguemos las luces,

para amarnos sin ojos,

deslumbrarnos sin costumbre,

para hacerlo invidente.

o ...

Apaguemos los ojos,

para amarnos sin luz,

deslumbrarnos invidentes,
para hacerlo sin costumbre.

Como tantos otros antes

hoy, al amanecer,
me abandono al abismo del aroma,
ausente me arranco el almíbar que me ha dejado el anónimo en la cueva,
recojo los artículos adulterados que han quedado esparcidos por el aire,
me abrazo al alimento abreviado antes de que se vuelva arcilla,
pronto se hará arruga aparentando liberarse,
dentro de poco,
sin avisar,
como tantos otros antes,
dolorido el recuerdo hará raíces absurdamente,
será como tantos otros recuerdos,
un espejismo arrítmico, amargo, arruinado.

fracció de 'cook cook blues' (2010)

alguna veritat

el darrer sospir

rellisquen els rodolins a rodolons,

de dol, orfes de rima.

diari 13-06-2010 a cor obert

que què és? és tota la por del món que he recollit
i que ara no sé que fer-ne...

Aproximació escollida d’un gaudi adverbial de manera (o Orgia de Sintagmes suaus al paladar)

Així, la part mes invariable es aquest desig urgent,

aquest que arranat i dempeus, sento sobretot així, a sota el nucli.

A granel i a corre cuita satisfaig les ganes que, així, tinc de tu,

l’ego i jo classifiquem el gust d’amagat,
i a ulls clucs acullo així,
a un inesperat plaer semàntic.
(i el crit així i així!)

mig to del "Silenci" (segon vers)

cacofonia del quart vers de "Silenci"

eren

lil.liput (Déjà vu)

Genovès

(...)Giragonsada i amb gemosa genitura,
va genivellar-se sense gest al gelat gerdell,
geometrant la gestació genital gitada de genollons.

Ara girolava quans gigues feia de l'últim gelsemí amb el seu geniòl,

deu gelius, deu gelius que l'última gelea,

i amb tristesa girondina geròntica,

va germinipar clarament que ella aquella gita havia gilbertit.

Orfe de gesta,

giravolada i amb tota aquella gingelitat geniculada que l'havia geniturat,

maleí Gènova,

i per efecte geogràfic,

maleí al genovès (...).

bescanvi de la carn

(...) ¿Y quién sabe si el trueque de la carne
no fue, de alguna forma, una promesa? (...)

De "Alcoba del agua" 2002
Josefa Parra

trop tard

Tarda de llàgrimes al pit,

de cels reprimits,

sense pell,

ni inmensitat,

tarda d’un desig proscrit,

plou i es fa fang.

Perversa petjada d’un mai més!

t'estim-ü

t’aprenc avui,

t’escric amb dièresis i guionet,

perquè aquest capvespre,

em nego a fer-te un dictat sense faltes!

de puntetes per l'eternitat del foc

Després de les escales:

l'infern clandestí.

Pecant amb exultació,
sabent-se en secret
i en perill.

Obria les ales,
desapareixia de la costum
i del dia.

S’obria tota sense demanar clamència,
es desplegava invisible als ulls del món.

Puntual,
la cortina de l'espectacle baixava,
violada,
tornava ella a la realitat.

Tornava a la vida amb una bufetada.
Bufetada, que ella notava tant plaent,
com el petó arribat del darrera de l'escenàri.

Bimbirimboies

Bobinant amb babalà al bibelot,
babarotant amb babuinitat
tota la babaia concentrada en una bolènga,
un baculiforme barruixet adrenalínic,
balafuiant bolinament fent but but,
fent-li baixar baliva blavenca per la bacàlia,
ballarucant-lo que no té cap altre bamboiada,
que balsaminar-se a les meves bimbirimboies.

No estic baidana que ho haigi blufat clarament,

per això li bilordo un últim bròquil.

Batolla'm bladerament,

sense barretets,

fes-me bramar,

aquí em tens barber de barbaflorida per bladeiar-me,

et babaroto amb badadura,

bambadella'm amb els teus bigotis

no siguis butllofa amb mi,

desbotona'm, bolita'm, balluma'm!

Babela'm que vull baldell,

que vull bassals,

que em ve de blat el bacallà

i si a la bronquina bocoia tot es baba,
sentiré els bunyols borbollejar.

No estic baidana que ho hagis blufat,

per això:

amb brogida bellugueta britànica,

t'apunto amb una brigòla.

Cartes desde el Psicotròpic

Benvolgut Barbitúric,

Deliberadament te'm xuto per vía intravenosa i et converteixes en substància psicoactiva. Massa tard. Ja  m'has fet consumidora reincident. T'inspiro... Viatges cap al meu diafragma, m'eleves les costelles, em penetres ràpidament a l'interior dels pulmons.

T'inhalo. Et fas èxtasi.

Amb sindrome d'abstinència cordial,

la teva heroïna que t'espera, (fins dijous estimat!)

de l'hospital dels cors trencats

combalacent

venia d'entre el morts,
feliç de tornar ressucitada a la vida,

de nou,

verge per ell.

Blaue Blume

Si ets flor de Lis, flor de Lotus, si ets cirerer en flor o flor silvestre,

Tant se val si ets galleret,

Però,

i si ets tu la blava flor?

Clorofíl.la'm abans de caure,

prèn-me en fotosíntesi abans de marcir,

fes-te orquídia! creix!

perquè..., i si a la fi,

                                                      som flor d’un dia?!

Spermatophyta* o el frenesí floricultural

* del grec σπέρμα ("sperma" - "llavor"), i φυτόν ("fitons" - "planta")

(Fecundada en flor, florint a la flor de la vida, que no florida ni figa-flor, la flor i nata de les flors.)

La flaira madurada dels camps en flor

la fa tremolar d’arrel,
li néixen verdes les fulles a flor de pell.

Vestits amb pètals s’enfilen,

s’estrena impúdica la botànica sobre l’herba,

germina el perfum a flor de llavis,

i el pol.len cerimoniós esclata,

s’acosta el deliri,

floreix...

El cel (extasiat i tacat de groc) plou.

to the guy from faraway eyes

I was in farm-street early Sunday morning
before start the bookstore to work,
Jeff singing as usual,

you came like an arrow in my head,

and saw that your eyes were sad,

I saw your eyes distant,

knowing that hard I want you,

would not be behind that curve,

the travessera of evil is quiet

and I hope you anywhere…

Far away eyes

L'al.lucinació de les papil.les gustatives o geminant 'all is full of love'

Ampul.lós recorre el mil.limetre de la pell,

taral.leja entre els llençols la lloança,

àdhuc la llengüa amb fal.lera

s’anticipa sumant sil.labes,

fins al clímax de l'il.legal al.leluia!

All is full of love

fragància de ciutat

S’espolssa el setembre les fulles

 i d’Anglaterra em ve el perfum.

l’assessinat de la teoria de les fòbies compensades

Pensar en tu pesa set-cents cinquanta grams,

a el bitllet d’avió a Londinium li falten 50 grs per fer el mig kilo,

el teu suspir a l’altre cantó del telèfon pesa vuit-cents grs,

el gaudir del dijous sense remordiments pesa 375,

l’èxtasi d’abans d’ahir a la tarda fa un quart de quilo.

Contemplo la massa i el pes,
i faig allò que m’han ensenyat a fer sempre:

buscar l’harmonia.

La desolació de sentir-me en dilluns pesa més d’un quilo,

la impotència d’haver errat dos cops seguits (pesa molt!): 400 grs,

la por que ahir em va parar els peus… uns 700,

el dolor de no tocar-te: tres quarts de kg,

la mentida eterna de voler ser feliç: mil grams cada dia.

Desafio la perfecció del mig.
Intentaré no errar (però em perdonaré el desencert, pesi el que pesi).

Encanono, apunto a l’horitzontal, guinyo un ull:

disparo.

Es fa el desequilibri, torna el desnivell.

Assassino la teoria, apunyalo les fòbies,
perquè ben mirat, res no em compensen.

Quan pesa ara, la meva alegria?

del francès antic: polaine

Es treu la pols.
Provocativa s’arremanga la faldilla arrant del tocador: Llueix les cuixes avui.
Es pentina: somriu: es despentina.

Repassa el seu perfil insinuant i s’inventa una ganyota desvergonyida.

Difumina una sombra brillant a les parpelles, s’allarga les pestanyes i es pinta els llavis: urgents.

Sedueix la reflexió d’ella mateixa davant del mirall, maquilla la inquietud: excitant.

Toquen al timbre…

Dibuixa la boca una corba cap amunt, com si volgúes riure,

Plaer: rabiós.  S’empolaina i somriu.

tristesa de mandarina

uh!
Ahh…!
ooooHHH….
Egs!
però no em deixis sola,
amb virus de tristesa de mandarina…
la wiki diu...

Amor ismo

Los pies con exclamación salen a encontrarte,
suspiros suspensivos van de tres en tres
sin puntos de referencia,
interrogantes hambrientos que
comen miedo estampado,
es lunes de punto y coma
y verano sin mayúsculas.

Con algo de atrevimiento
te escribo un abrazo
en minúsculas y en negrita,
y con letra ligada que tiembla en voz baja,
te miro.

Destapo mi piel rasgada

en antigua tipografía,

y entre sueños ortográficos

y grabados de sensaciones…

los ismos!

Te leeré poemas sin pauta

mientras te tenga dentro,

entraré hasta la última línea

hasta que la melodía punteada

se haga sola,

a doble espacio te haré el amor

quince veces por página,

te imprimiré el mapa de las letras

para que busques el tesoro.

Y yo,
como siempre en el aire,
colgada de la z en cursiva,
de la nube feliz,
de la lluvia que cae…
sobre el mar.

xup-xup

La finestra avui em regala un fragment de mediterràni. L’aigua viva bull com si a dins hi tingués una aspirina efervecent. Perdo els ulls que gaudeixen de l’espectacle de lluny, d’allí a l’horitzó, del mar que ara es vesteix de dos colors i sense gairebé decidir-ho, ve a mi la Mer de Charles Trenet.

El vent fa néixer les onades que dibuixen remolins i el play mental canta aquell trosset que diu Et d'une chanson d'amour,La mer, A berce mon coeur pour la vie...

De lluny em sembla com si aquest mar barceloní en aquest precís instant de res,
fós una olla,
fent xup-xup…

Silenci

Silenci.

La corda nova i tensa, frega,
les muses de nou desperten,
suaus vibracions penetren el poema.

El cant recorre la pell,

la dolçor atrapa el sexe,

augmenta mig to,

bemols i sostinguts s’endinsen en la foscor.

La caixa de fusta es torna carn,

el màstil l’apunta sota el melic,

espurnes de foc a la partitura,
pel forat acústic:
el concert,
l’incendi.

Es deixa acariciar per un Fa,
les cames s’entreguen al 2/4,
mitja volta,
lascívia i  dues passes.

Urgents es troben les llengüetes metàl.liques,
a la percussió: mans tremoloses,
als teclats: el boto erèctil,
a la veu:
perversitats.

Aflora el ball,
es vesteix pel cabaret,
el concert la mulla,
neix la dança,
torna la litúrgia.

El clímax,
el plaer,
un crit,
un bis,
dos crits,
la respiració…

Silenci.

Move with me - Tim Buckley

(Tansols respira)

Va pensar en deixar de respirar,

tot era amb gris,

amb gris i amb pampallugues,
una petita mort,

seqüela de l’amor,

però no,

no era un orgasme.

Just Breath - Pearl Jam

C-252

Dimecres d'oficina,
però em semblava anar-me’n de vacances,

gemega el cor espoliat avui,

que jo no,

però ell encara et cobeja,
què en faig ara de les brases?

què en faig del foc?

Cook cook blues

Fa deu minuts de foc fort que et cuino un blues,
a l’estòmac, es cou el secret amb afinació.
Tres dies fa,
que la recepta heretada és macerant ja,
dimonis blaus a la percussió en remull,
salpebro la música solitària,
mossego la protesta,
a queixalada m’empasso el crit sostingut!

Condimento l’enyorament repetint la mateixa operació,
cada segon tres vegades,
i als temps difícils,
a raig,
els dessalo amb sanglots abundants.

Do re mi d’oli d’oliva verge,
Si fa sol, remeno els dotze compassos a foc lent,
i un cop ben sofregit abans que tot fumeji,

hi afegeixo el caldo del blues de post-guerra.

Ara baixo la flama,

i amb el temps que duri la lletra,

just abans que acabi el lament,

corretgeixo de sal i busco el colorant,

que diu que és opcional...

No has arribat encara?

Tot plegat sóc a la cuina i de peu...

Tot plegat, per menjar-me a soles,

la guitarra i la veu!

sense drecera

Les lletres ara, es tornen a escriure del cap al braç,
corren per l’extremitat cap a la mà i des dels dits moren en el paper a través del llapis,
no fan drecera els pensaments al cor,
per això ara,
tot em torna a semblar més fàcil,
et penso i et somric
i tu em somrius també,
talment com ahir.
Ahir.

Le chat de Schrödinger

La seva vida depèn d’un únic àtom, d’un ridícul element químic indivisible,
el més significant de la seva supervivència.

En la foscor de la caixa tancada:
ell, una ampolla amb cianur, una partícula radioactiva i un dispositiu.
Si la molècula es desintegra,
mor.

Tens curiositat gatuna? Ull!
Tansols és un experiment, és fruit de l’imaginari!
Clemència! Protons ! Ja ha gastat 6 vides! Pietat! Miau! Neutrons!
Miau, Miau, Miau, Miauuuuuuuuuuuuuuuu
LA CURIOSITAT EL VA MATAR.

Consol

La Consol es consola sense el consol del seu amant sol,
sense consolació,
ni consol,
ni amant,
ni sol,
ni un sol consol que consoli la Consol,
troba consol amb un sol consol de consolador.

$♥$

no gastis cures,
malbarata'm!

no gastes cuidados,
derróchame!

nid ydym yn ofalus,
gwastraffu fy!

birth at 30

Vaig sentir-te a explicar que feia falta molta, molta ràbia per sortir!
deies que es necessitava molta valentia i t'ho creguis o no, no t'entenia.
M'entrentic amb el no-res i amb el que tot acaba, mateix barri, mateixos carrers:
nous, són nous.

Tot es disposa desconegut a davant meu, em desembolico, m'inauguro, debuto...
m'ensabono, m'esclareixo, sóc donzella.

Avui,

Ara,

com si fós el primer dia de totes les coses, (i tingués com G.Belli, l'infinit al palmell de la mà)

em preparo,

agafo nervi, empenta!

et penso Anna, (ets a Girona?),

neixo!

planúria

entre el paradigme i la paràbola,
prou paraulam!
sense paràlisi,
peus als pedals,
camí enllà sense permís,
partiràn demà sense pressa,
per parir un pàrvul,
a les portes del paradís...

strach!

Mama, t’ho he dit que tinc por?
Tinc por mama,
Mama tinc…
Por!
Coldplay - Don't Panic

desnudos

Como tantos otros desvestidos,

se desnudaban los cuerpos,

sabiendo que ese,

era el último desnudo.

Viendo pasar desnudamente los barcos,

las lenguas desnudas de palabras,

se desvistieron con besos

y las pieles,

quedaron tan desnudas,

como todos los principios sin vestir.

Los minutos desnudábanse sin espera en el minutero,
desnudándonos frente al mar,
sin la urgencia vestida de otros deseos.

La ventana-testimonio desnudábanos con mirada de cristal,
y en las gargantas:
el nudo sin prefijo,
el que todo lo deshace.

Sin vestidos, des-nudos!

se'n van!

orenetes del cel de les cinc del matí,
heu vingut a despedir-me?
feu-me ocell...!

llàgrimes de mar

tot un mar salat em sortí dels ulls,
un mar,
avui,
eixut.

veritats de menta

perquè...,
ni tot té teoria,
i a la pràctica,
no tot,
es pot explicar...

fem significats de primer,
(la mà, amb fre de mà)
m’omples els ulls de raons,
lectura de segon.

avui,
em convides a sopar sinceritats,
de postre, ens posem d’acord:
dues veritats de menta amb xocolata calenta!

de vaga

em sobren maneres de dir-t’ho,

tretze maneres,

i en canvi,

el sindicat ha acordat que aquest estiu,

comença la vaga encoberta...

Canti’m Plora!

Cap a rutes salvatges.

Melodies blaves a les butxaques,
recull de mirades perdudes,
mitja cantimplora amb reserva de paraules,
líquides.

Em cauen els pensaments que equivocats,
queden impresos com petjades amb cada pas,
deixo enfangat el meu rastre rere el camí .

He vingut fins aquí per aprendre a callar,
per escoltar el silenci quan parla sol.

Neix el sol a Alaska quan arribo,
avui, com McCandless,
pujaré al cim,
a dalt, cantaré un Hallelujah!,

però el de Jeff Buckley.


Hallelujah

a gatameus

a gatameus,
amb do de pit,
vinc a buscar-te.

ho fem al bany maria,
d’avui per demà,
capiculats i
sota una pluja de crispetes.

es fa  la conxorxa,
suaument sota el sostre,
sobre d'ell:
la  lluna blanca.

tot a punt: tristesa

ho faré sense anestèsia,
amb ferro de valor,
amb veritat perquè sigui de cor,
sola,
ulls sense son,
perquè per sentir-la,
vull estar desperta!

el dia que les parets parlin

Com les flors,
vam arribar un abril,
marxem ara que s'acaba també la primavera,
l'estació més intensa de les nostres vides,
l'estiu comença a treure el nas,
tímidament,
la gelor encara no ens deixa,
i ni cantant sol solet,

se'n va el fred en l'abraçada.

En breu, tancarem les portes del 5è-1a,
li regalarem a el nostre passat,
les claus del pis més bonic de la ciutat.

De testimoni li deixem:
les habitacions del respecte acollit,
el resguard,
les finestres que han permès els raigs de sol,
la cuina lletja que ens ha alimentat,
la dutxa del sostre florit que ens ha esvandit la brutícia,
i tot,
un dia i un altre, i un altre,
tres mil dies.

Per falta d'espai deixem també:
les parets pintades i repintades,
les que hem alimentat amb les mans,
tacat,
tenyit de fum,
imprès de cançons,
gravat amb paraules...

amb por avui,
però amb la certesa que el dia que aquests murs parlin,
ho faràn d'un GRAN AMOR,
EL NOSTRE!

Si nadie habla de las cosas que importan - Jon McGregor

“Él dice, hija mía, y todo el amor que tiene está encerrado en su tono de voz cuando pronuncia esas dos palabras, dice hija mía siempre tienes que mirar con los dos ojos y escuchar con las dos orejas. Dice éste es un mundo muy grande y hay muchas, muchas cosas que podrías perderte si no estás atenta. Dice pasan cosas importantes a todas horas, ante nuestras narices, pero tenemos en los ojos como las nubes que tapan el sol y nuestras vidas son más pálidas y pobres si no las vemos por lo que son.

Él dice, si nadie habla de las cosas que importan ¿cómo pueden llamarse importantes?”.

no tu

amb tu vull fer l'amor,
l'amor menys romàntic que t'imaginis,
et vull a dins per sentir el mar remogut,
per ser salada i mascle per un dia,
per mullar-me amb crits
que em pujen del gust de sota el ventre.

i després,
sense pensar-te,
gens, ni mica, ni gota,

poder seguir somiant amb l'amor més romàntic que t'imaginis,
el que em remogui els mars que guardo a dins,
i fer-me dolça i ser més dona,
i esperar veure'l passar
i empassar saliva.

és el teu sexe que m'omple,
que m'esquitxa,
m'enganxa,
no tu
no tu
no tu

la fam del 8

se’m enganxa el buit,
el vent, tot ho guerxa,
voleia minúscul un set.

el ressò dels mots blaus,
tornen de vacances, sense flors,
no es agost encara,
ni fa sol, ni plou, ni res.

mullada dels residus que deixes,
xopa dels vols que veig que vius,
se'm repeteixen les senyals,
em tornen amb l’eco els petons del nostre mar:
el miratge.

no hi ha onades,
ni sucre de cap record,
ni sacarina pel consol,
sols la fam d’un 8,
que s’engoleix a sí mateix.

difumino el desig dels ulls de gos com fuig!
m’adormo abans d’arrancar-m’ho de la pell!
m’estripo dels llavis el gust!
m’he perdut?!

L’inconscient inclina el somni,
és infinit… ∞

faves comptades

"  8 !...? "
Pink Floyd - Lost for words

inside your eyes

Damunt teu,
per mirar-me en les teves retines
i saber-me a dins de tu,
d'alguna manera...

eyes ROGUE WAVE

(O set maneres de morir…)

Guardo pomes per la set,
set dies sagrats a la setmana,
a les mans,
set Setembres de desig,
de venjança,
i entre els dits,
set de poder.

Em bec les set notes musicals, però sense set,
compto set compaços fent set passes de set sil.labes,
i em guardo en secret el set de piques.

T’he guanyat sis jocs,
m’emporto el punt i el set
i punt.

Però si vols,
si volant véns amb els 7 pecats al setè cel,
t’estriparé un set a la camisa en set segons,
pels set mars capitals.

M’esperis o no,
seré a les 7 al doble set xinès,
només si tens set,
farem l’amor 70 vegades 7,
farem les set maravelles,
viurem felins set vides,
només,
si em fas un guiny.
(Set maneres de viure la meva vida).

Seven

epi -εγώ- hemera

Es desfàn del collaret les pedres,
rellisquen,
reboten ingràvides, insinuoses, salvatges.
S'alliberen,
s'immolen.

Es desfàn del collaret les perles,
espectacle de cinc segons,
4,3,2...
instant brillant,
de pedra a perla de pedra,
l'instant,
que ja no hi es.

Nobody Knows You When You're Down and Out

el Mar entre vocals per acabar en consonant que erra…

lil.liputenques

de Lil.liput venien les llàgrimes,
però no per això,
eren menys pena…


lil.liputenques

sin vestir

Desnuda sigue ésta promesa amarga,
que quiso ser arándano en tus labios...

miau

Trista i blava,
com una gata,
que t’espera
que et miola
que t’esgarrapa.

Cecs I/II

Apaguem els llums
per estimar-nos sense ulls,
enlluernem-nos sense costum,
per fer-ho invident.

o...

Apaguem els ulls,
per estimar-nos sense llum,
enlluernem-nos invidents
per fer-ho sense costum.

tot el que no tinc

No tinc gana,
ni pèls a la llengüa,
no tinc escapatòria,
ni por,
no tinc avi,
ni promeses,
no tinc paciència,
ni apartament a la platja.
No tinc reunió demà,
ni elecció,
per no tenir,
no tinc paraules.

eren

Eren dues boques.
Dos llavis que el fred havia deixat ressecs.
Era diumenge.
Era una plaça inundada de gent.
Eren dos desitjos reclamant-se al unisó.
Eren dos quarts d'una.
Eren desconeguts.
Era l'atracció manifestant-se.
Eren,
dues llengües copulant.

un tros de cel

M’has donat la teva intimitat,
un tros de plaer que jo sento com un tros de cel,
m’has regalat la més bella cançó,
cap havia sonat com aquesta als meus dintres,
t'he seguit , confesso que amb torpesa;
amb intensitat d’adolescent,
mentre els nubols testimonis,
em mullaven la cara amb pluja.

M’has emocionat per sempre,
una vegada més,
m’has portat al món on només els funàmbuls poden viure,
al límit.

I m’has fet somriure i plorar,
i amb tot,
m’has fet feliç amb aquesta fantasia que ara,
endresso al calaix dels somnis,
perquè un dia llunyà,
pugui tornar a trobar,
perquè un dia em torni a acompanyar,
de segur,
en solitud.

eternament

Tot ja m'ho has donat,
inclús la ràbia d'haver-te conegut,
has vomitat damunt meu en cada oportunitat,
m'has regalat el delicat rencor que portes dins,
m'has perfumat amb lo més car,
com el dimoni m'has seduit,
i he ballat la teva cançó fins al mareig,
he anat de recules cercant confits,
però en les palpentes i he trobat ortigues.
Ara en el mirall,
observant-me els ulls inflats,
veig que no et necessito amb l'urgènica del primer dia,
pero pressento,
que et necessitaré,
eternament...