La corda nova i tensa, frega,
les muses de nou desperten,
suaus vibracions penetren el poema.
El cant recorre la pell,
la dolçor atrapa el sexe,
augmenta mig to,
bemols i sostinguts s’endinsen en la foscor.
La caixa de fusta es torna carn,
La caixa de fusta es torna carn,
el màstil l’apunta sota el melic,
espurnes de foc a la partitura,pel forat acústic:
el concert,
l’incendi.
Es deixa acariciar per un Fa,
les cames s’entreguen al 2/4,
mitja volta,
lascívia i dues passes.
Urgents es troben les llengüetes metàl.liques,
a la percussió: mans tremoloses,
als teclats: el boto erèctil,
a la veu:
perversitats.
Aflora el ball,
es vesteix pel cabaret,
el concert la mulla,
neix la dança,
torna la litúrgia.
El clímax,
el plaer,
un crit,
un bis,
dos crits,
la respiració…
Silenci.
Move with me - Tim Buckley
