Les lletres ara, es tornen a escriure del cap al braç,
corren per l’extremitat cap a la mà i des dels dits moren en el paper a través del llapis,
no fan drecera els pensaments al cor,
per això ara,
tot em torna a semblar més fàcil,
et penso i et somric
i tu em somrius també,
talment com ahir.
Ahir.
