eren

Eren dues boques.
Dos llavis que el fred havia deixat ressecs.
Era diumenge.
Era una plaça inundada de gent.
Eren dos desitjos reclamant-se al unisó.
Eren dos quarts d'una.
Eren desconeguts.
Era l'atracció manifestant-se.
Eren,
dues llengües copulant.

un tros de cel

M’has donat la teva intimitat,
un tros de plaer que jo sento com un tros de cel,
m’has regalat la més bella cançó,
cap havia sonat com aquesta als meus dintres,
t'he seguit , confesso que amb torpesa;
amb intensitat d’adolescent,
mentre els nubols testimonis,
em mullaven la cara amb pluja.

M’has emocionat per sempre,
una vegada més,
m’has portat al món on només els funàmbuls poden viure,
al límit.

I m’has fet somriure i plorar,
i amb tot,
m’has fet feliç amb aquesta fantasia que ara,
endresso al calaix dels somnis,
perquè un dia llunyà,
pugui tornar a trobar,
perquè un dia em torni a acompanyar,
de segur,
en solitud.

eternament

Tot ja m'ho has donat,
inclús la ràbia d'haver-te conegut,
has vomitat damunt meu en cada oportunitat,
m'has regalat el delicat rencor que portes dins,
m'has perfumat amb lo més car,
com el dimoni m'has seduit,
i he ballat la teva cançó fins al mareig,
he anat de recules cercant confits,
però en les palpentes i he trobat ortigues.
Ara en el mirall,
observant-me els ulls inflats,
veig que no et necessito amb l'urgènica del primer dia,
pero pressento,
que et necessitaré,
eternament...