un tros de cel

M’has donat la teva intimitat,
un tros de plaer que jo sento com un tros de cel,
m’has regalat la més bella cançó,
cap havia sonat com aquesta als meus dintres,
t'he seguit , confesso que amb torpesa;
amb intensitat d’adolescent,
mentre els nubols testimonis,
em mullaven la cara amb pluja.

M’has emocionat per sempre,
una vegada més,
m’has portat al món on només els funàmbuls poden viure,
al límit.

I m’has fet somriure i plorar,
i amb tot,
m’has fet feliç amb aquesta fantasia que ara,
endresso al calaix dels somnis,
perquè un dia llunyà,
pugui tornar a trobar,
perquè un dia em torni a acompanyar,
de segur,
en solitud.