viernes, 22 de enero de 2010

eternament

Tot ja m'ho has donat,
inclús la ràbia d'haver-te conegut,
has vomitat damunt meu en cada oportunitat,
m'has regalat el delicat rencor que portes dins,
m'has perfumat amb lo més car,
com el dimoni m'has seduit,
i he ballat la teva cançó fins al mareig,
he anat de recules cercant confits,
però en les palpentes i he trobat ortigues.
Ara en el mirall,
observant-me els ulls inflats,
veig que no et necessito amb l'urgènica del primer dia,
pero pressento,
que et necessitaré,
eternament...

No hay comentarios:

Publicar un comentario