no tu

amb tu vull fer l'amor,
l'amor menys romàntic que t'imaginis,
et vull a dins per sentir el mar remogut,
per ser salada i mascle per un dia,
per mullar-me amb crits
que em pujen del gust de sota el ventre.

i després,
sense pensar-te,
gens, ni mica, ni gota,

poder seguir somiant amb l'amor més romàntic que t'imaginis,
el que em remogui els mars que guardo a dins,
i fer-me dolça i ser més dona,
i esperar veure'l passar
i empassar saliva.

és el teu sexe que m'omple,
que m'esquitxa,
m'enganxa,
no tu
no tu
no tu

la fam del 8

se’m enganxa el buit,
el vent, tot ho guerxa,
voleia minúscul un set.

el ressò dels mots blaus,
tornen de vacances, sense flors,
no es agost encara,
ni fa sol, ni plou, ni res.

mullada dels residus que deixes,
xopa dels vols que veig que vius,
se'm repeteixen les senyals,
em tornen amb l’eco els petons del nostre mar:
el miratge.

no hi ha onades,
ni sucre de cap record,
ni sacarina pel consol,
sols la fam d’un 8,
que s’engoleix a sí mateix.

difumino el desig dels ulls de gos com fuig!
m’adormo abans d’arrancar-m’ho de la pell!
m’estripo dels llavis el gust!
m’he perdut?!

L’inconscient inclina el somni,
és infinit… ∞