Melodies blaves a les butxaques,
recull de mirades perdudes,
mitja cantimplora amb reserva de paraules,
líquides.
Em cauen els pensaments que equivocats,
queden impresos com petjades amb cada pas,
deixo enfangat el meu rastre rere el camí .
He vingut fins aquí per aprendre a callar,
per escoltar el silenci quan parla sol.
Neix el sol a Alaska quan arribo,
avui, com McCandless,
pujaré al cim,
a dalt, cantaré un Hallelujah!,
Hallelujah
No hay comentarios:
Publicar un comentario