a l’estòmac, es cou el secret amb afinació.
Tres dies fa,
que la recepta heretada és macerant ja,
dimonis blaus a la percussió en remull,
salpebro la música solitària,
mossego la protesta,
a queixalada m’empasso el crit sostingut!
Condimento l’enyorament repetint la mateixa operació,
cada segon tres vegades,
i als temps difícils,
a raig,
els dessalo amb sanglots abundants.
Do re mi d’oli d’oliva verge,
Si fa sol, remeno els dotze compassos a foc lent,
i un cop ben sofregit abans que tot fumeji,
hi afegeixo el caldo del blues de post-guerra.Ara baixo la flama,
i amb el temps que duri la lletra,
just abans que acabi el lament,
corretgeixo de sal i busco el colorant,
que diu que és opcional...
No has arribat encara?
Tot plegat sóc a la cuina i de peu...
Tot plegat, per menjar-me a soles,
la guitarra i la veu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario