de puntetes per l'eternitat del foc

Després de les escales:

l'infern clandestí.

Pecant amb exultació,
sabent-se en secret
i en perill.

Obria les ales,
desapareixia de la costum
i del dia.

S’obria tota sense demanar clamència,
es desplegava invisible als ulls del món.

Puntual,
la cortina de l'espectacle baixava,
violada,
tornava ella a la realitat.

Tornava a la vida amb una bufetada.
Bufetada, que ella notava tant plaent,
com el petó arribat del darrera de l'escenàri.